Danaus: La Tipografia

LA LLETRA O TIPOGRAFIA

Després de decidir el nom de la marca (Danaus) cal centrar-nos en quina tipografia és l'adequada.

Definició

És el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i compondre textos de manera que aquests puguin llegir-se de manera fàcil, eficaç i agradable. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

Família tipogràfica

És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

Parts de les lletres (glossari)

Les diferents parts de les lletres s'han anomenat amb una sèrie de termes, moltes vegades utilitzats per a descriure formes geomètriques o parts del cos. Les lletres tenen braços, peus, orelles, terminacions i, també, cues, vèrtex, anells. Les característiques de cada una d'aquestes parts definiran la font del caràcter.

Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.
Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.
Línia base: és la línia sobre la qual es recolza l'alçada.
Cos: Altura del paral·lel lepíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.
Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipus metàl·lic. També s'anomena "ombro".
Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.
Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).
Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)
Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)
Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)
Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)
Barra: també anomenada asta transversal, és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)
Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.
Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.
Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)
Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)
Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.
Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)
Cua corba: Asta corba que es recolza a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)
Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)
Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.
Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra.

Tipografia digital

A causa del desenvolupament dels sistemes d'edició digital, els procediments tradicionals es van substituint per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat, tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab, que permeten dibuixar els caràcters a partir de corbes Bézier, en les quals es basa el llenguatge PostScript. També es poden utilitzar d'altres programes de dibuix vectorial per a traçar els caràcters, com poden ser el Freehand o l'AdobeIllustrator.

Exemple de disseny de lletra a partir de la definició de punts.

Les lletres traçades a mà també es poden escanejar per a ser posteriorment retocades en un programa de tractament d'imatges. Així es poden igualar els diferents caràcters, definir correctament les línies rectes, igualar l'alçada, etc.

Explicació sobre la tipografia

Estils tipogràfics

1. Jules Chéret (França 1836-1932), 1893, 121x84, París.
2. Biais, Maurice (França 1860-1934), 1898, 115x79,5 París, botiga d'artesania.
3. Feure, George de (París 1868-1928), 1899, 61x41, París.
4. Leffler, Heirich (Viena 1863-1919), 1899, 63,5x45,5.
5. Hoeksema, Daniël (Països Baixos 1879-1935), 1907, 52,5x114,5, Amsterdam.
6. Hemnerger, Andreas K. (Austria), 1933, 102,5x74,5, Múnic.
7. Romein, Johannes Bernardus (Holanda 1894-Irlanda 1957), 1932, 140x90, Amsterdam.
8. Müller-Brockmann, Josef Mario (1914-1996), 1953, 128x90, Zurich.
9. Aicher, Ofl (Alemania 1922-1991), 1954, 59x41,5, Alemania.
10. Cieslewicz, Roman (Polònia 1930-França 1996), 1961, 95x65 Polònia.
11. Strenger, E.Erich, 1962, 118,5x85 Alemania-França.
12. Moscoso, Víctor (Espanya 1936), 1967, 56x35,5, EEUU.
13. Oscar Mariné Brandi, Madrid 1996.

Història

Tipografies i avantguardes artístiques

Durant les primers dècades del segle XX es produeixen molts canvis en l'àmbit artístic. Apareixen tota una sèrie de moviments artístics que proposen canvis formals i nous enfocaments estètics. El Constructivisme rus, el Suprematisme, el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme, De Stijl o el Surrealisme són moviments que, englobats dins del que s'ha anomenat les avanguardes artístiques, aporten noves possibilitats per a la producció artística. Aquest moviments repercutiran de manera decisiva també en el camp del disseny, especialment en el camp del disseny gràfic. Per un costat es crearan les condicions conceptuals necessàries perquè el disseny gràfic incorpori tot un nou repertori formal. Per l'altre costat molts artistes explotaran les possibilitats comunicatives dels elements gràfics, experimentaran amb la tipografia i incorporaran en la seva producció formats i suports propis de l'àmbit del disseny gràfic, com el disseny de llibres, fulletons, cartells, entre d'altres. Amb aquesta situació es crearà el marc idoni perquè el disseny gràfic comenci a ser considerat com una disciplina més dins del camp artístic i es doni així peu a introduir-la en els ensenyaments artístics.

La tipografia serà un dels elements amb el qual més experimentaran els artistes durant les primeres dècades de segle XX. Es dissenyaran nous repertoris d'estils tipogràfics, d'acord amb l'estètica de cada grup. Es començarà a jugar amb la combinació de diferents tipus i a trencar amb els paràmetres tradicionals de la composició. I, per sobre de tot, s'explotaran les possibilitats expressives i comunicatives de les lletra impresa. Podem dir que es reivindica la condició artística de la lletra i les significacions que les seves característiques formals i compositives poden aportar.

1.Vilmos Huszar, Coberta per a la revista De Stijl, 1917.
2.Theo van Doesburg, logotip De styjl, 1917.
3.Kurt Schwitters, Cartell per a un acte Dadà, 1923.4.Ardengo Soffici, Poema futurista, 1915.

L'escola de Bauhaus, el disseny com a disciplina.

L'escola de la Bauhaus fou la que adopta el disseny gràfic com a disciplina a ser ensenyada. Abans del 1923, durant la primera etapa de l'escola, ja s'imparteixen coneixements d'escriptura i construcció de lletres. En la segona etapa ja es produiran cartells, manifestos, fulletons o d'altres impresos als tallers de l'escola. Herbert Bayer, Paul Renner, László Moholy-Nagy, entre d'altres seran alguns dels artistes i professors que donaran un nou enfocament al disseny tipogràfic, fent un ús imaginatiu de les bases de la tipografia, atribuint un nou caràcter a la forma i ubicació del text en els disseny gràfics.

1.Joos Schmidt, Logotip de l'escola de la Bauhaus, 1925.
2.Herbert Bayer, alfabet Universal, 1925-28.
3.Herbert Bayer, coberta de revista, 1928-30.
4.Lászlo Moholy-Nagy, Cartell, 1925.
5.Paul Renner, Esbós de la tipografia de la Futura, 1925.

Procés i resultat final

Després de documentar-nos sobre les tipografies, hem fet una tria sobre les que més ens agraden i millor representen Danaus: