La nostra inspiració

 

 Parts del nostre treball

 

El nostre treball està dividit en les següents parts:

• Part teòrica:

 

- Treball escrit sobre la vida de les papallones (base del treball) i Annexes (curiositats). 

-Treball escrit dels fonaments de la moda i la publicitat . 

-Treball escrit sobre el nom de la marca i el perquè.  

- Treball escrit explicant les característiques de les papallones en les quals ens hem basat pels vestits i el perquè.  

• Part pràctica:

 

- Elaboració i confecció de  set vestits, que ens recorden els estampats de les papallones i les seves fases (metamorfosi).

- Confecció de complements (polseres i collarets) amb un element en comú: el "trapillo" (roba tallada).

- Trendbook dels vestits realitzats i els complements que els acompanyen.

- Disseny i realització d'un catàleg de moda (principalment, fotos) de la roba confeccionada en el punt anterior (Reportatge fotogràfic).

- Creació i edició d'un anunci de la marca de roba (Danaus) on es puguin apreciar les etapes de la vida d'una papallona i les diferents espècies.

- Creació d'un logotip  amb la seva tipografia per la marca.

- Presentació del treball davant del tribunal i convidats.

   

LA NOSTRA INSPIRACIÓ

Introducció (al món de les papallones)

D' entre tots els insectes, les papallones són els més coneguts. Es calcula que existeixen aproximadament unes 200.000 espècies, de les quals un 10% són diürnes i un 90% nocturnes. El nom científic amb el qual ens referim a les papallones és lepidòpters, que en grec significa ales cobertes d'escates.

Els colors es produeixen químicament per pigments i físicament per difracció i refracció de la llum. Tant les papallones diürnes com les nocturnes tenen una gran varietat de colors, mides i formes. La capacitat per adaptar-se a qualsevol clima i la seva immensa diversitat les situa entre les criatures amb més èxit evolutiu de la Terra. Els seus hàbitats van des de la tundra antàrtica fins a les selves tropicals. Els tròpics posseeixen la major varietat d'espècies a causa del $seu clima càlid i a l'abundància d'aliments.

Les papallones tenen el cos dividit en tres parts clarament diferenciades: cap, tòrax i abdomen. Al cap trobem l'espiritrompa, els palps labials i els seus ulls compostos. El tòrax, dividit en tres segments, té tres parells de potes articulades i dos parells d'ales L'abdomen està format per deu segments, encara que només vuit són clarament visibles.

Diürnes i nocturnes (diferències)

La divisió dels lepidòpters en diürns o nocturns és bastant difícil i inexacta. La major part de les papallones diürnes volen de dia, mentre que la major part de les nocturnes o arnes volen de nit. Moltes papallones diürnes tenen colors brillants. Les nocturnes solen tenir colors més discrets. Generalment, les papallones diürnes tenen antenes fines engrossides a l'extrem i les nocturnes ,plomoses, però no sempre. No hi ha ni una sola característica que separi a totes les diürnes de totes les nocturnes.

	CARACTERÍSTIQUES MÉS DESTACADES
	DIÜRNES	NOCTURNES
VOL	Diürn	Nocturn
ALES	Arrodonides, de colors brillants	Allargades, de colors apagats
COS	Prim	Robust
ANTENES	Fines, engrossides a l'extrem	Plomoses
POSICIÓ DE REPÒS	Ales juntes per sobre del dors	Ales plegades per sobre del dors

Cicle biològic (fases)

Els lepidòpters tenen un cicle complex que rep el nom de metamorfosi completa, que consta de quatre fases principals, alternant sempre una fase activa amb una fase inactiva o immòbil. Les quatre fases són: l'ou, l'eruga (o larva), la crisàlide (o pupa) i l'adult o papallona pròpiament dita. L'ou i la crisàlide serien les fases que anomenem inactives i la papallona i l'eruga són les fases actives.

• L'ou
  

Després de la fecundació, la femella diposita els ous, segons l'espècie, sobre la planta que ha d'alimentar la larva o prop d'ella, agrupats o dispersos, per sobre o per sota les fulles.

Els ous són molt variats quant a la forma i ornamentació externa. El nombre de cada posta pot oscil·lar entre unes quantes desenes i uns pocs centenars. Els ous poden passar l'hivern, en les regions de clima temperat o fred, esperant de la primavera per eclosionar, o bé donar lloc a larves al cap de pocs dies d'haver estat posats.

• L'eruga
  

L'ou es fa fosc i pot veure's com la jove eruga es mou en el seu interior, poc abans de l'eclosió. L'eruga talla una tapadora en la clova dura de l'ou i, un cop emergida, sol menjar-se la clova buida. Aquesta voracitat caracteritzarà tota la seva existència.

L'eruga és l'única fase del cicle vital en la qual es produeix creixement, i aquest és enorme: des del moment que neix fins que es transforma en crisàlide, pot adquirir una longitud vint cops més gran, augmentar fins a sis vegades l'amplada del seu cap i, sobretot, multiplicar el seu pes fins a 10.000.

Aquest creixement pot tenir lloc en dues setmanes, fins i tot en menys temps. Un increment de mida que ni la més elàstica de les pells podria suportar. L' eruga soluciona aquest problema mudant aquesta pell quatre o cinc vegades i creant cada vegada una coberta més gran que l'anterior.

• La crisàlide

Un cop ha assolit la mida definitiva, l'eruga busca un lloc segur on es penjarà pel seu extrem caudal amb seda, o s'adherirà a una fulla o a una tija amb un cinturó de seda que l'abraça per la meitat. Ara realitza la seva última muda i, en lloc d'aparèixer una altra eruga, apareix una crisàlide. La crisàlide o pupa és totalment inert i no ingereix aliment. No obstant això, la falta d'activitat externa contrasta amb la interna. En aquesta fase de la metamorfosi es produeix la transformació més ràpida. Després de la desintegració total dels teixits de la larva, aquests materials seran integrats en els nous òrgans dels adults.

La majoria de les crisàlides duren unes poques setmanes i poc abans d'emergir apareix, amb prou feines visible, el color de la nova papallona.

• L'adult

Després de l'emergència, la papallona penja cap per avall, amb les ales arrugades. A continuació, estén les ales injectant sang i aire a través dels nervis. Un cop endurides, la papallona ja pot volar i alimentar-se, però sobretot buscar parella i reproduir-se, que és la seva funció principal.

Les papallones s'alien amb flors per obtenir nèctar o pol·len i, a canvi, les pol·linitzen. 

Moltes papallones de la família dels papiliònids i les del gènere Danaus se senten atretes per l'orina dels mamífers, probablement en busca de nitrogen i sals. Altres espècies aconsegueixen la sal anant a marges dels rius. Els nimfàlids ingereixen gran quantitat de fruita podrida, excrements i altres materials en descomposició. Algunes espècies succionen la saba dels arbres o fins i tot líquids de cadàvers de vertebrats.

A continuació podeu veure un vídeo de les fases esmentades anteriorment (papallona Monarca)

• Ecologia (condicions i vocabulari)

Els lepidòpters ocupen el segon esglaó dels ecosistemes terrestres. S'alimenten, per tant, a partir del primer nivell, el de les plantes. Les papallones són a la vegada aliment per als animals depredadors del tercer nivell.

S'anomena plasticitat ecològica les característiques que posseeix una espècie i que li permeten fer front als factors externs. Les espècies amb plasticitat ecològica àmplia suporten una gran varietat de condicions: per exemple, podran viure sota condicions climàtiques molt diverses o alimentar-se d'una gran varietat d'aliments. Una plasticitat reduïda significa dependència d'unes certes condicions.

Cada espècie ha de trobar l'hàbitat apropiat que satisfaci les seves necessitats, això s'anomena un nínxol ecològic, que pot ser un tipus de conreu, un tipus de vegetació (bosc, prat, matolls...) un temps específic de l'any, una certa fase del creixement de la vegetació, una qualitat particular dels aliments, una temperatura o humitat, un tipus de llum, etc. La mútua interconnexió entre els diferents nínxols dóna lloc a comunitats naturals molt complexes que mantenen el seu estatus per regulació pròpia o canviant la seva resposta davant de factors externs.

El principi que regeix aquests fenòmens és el de l'energia. El sol és la font que proveeix l'energia necessària. Les plantes utilitzen aquesta energia en la síntesi de substàncies orgàniques. Aquesta energia passa als consumidors que es nodreixen de plantes. Com més gran sigui l'adquisició primària d'energia solar, major serà el subministrament pels següents en la cadena tròfica. En els ecosistemes més complexos, com les selves tropicals humides, la natura permet sobreviure a un gran nombre d'espècies.

La letargia és qualsevol tipus d'inactivitat en el desenvolupament de l'insecte. Els dos tipus bàsics són la diapausa i la quiescència.

La quiescència és la reacció immediata a un canvi brusc de temperatura o d'humitat. L'organisme deixa de ser actiu. No obstant això, al restablir-se les condicions adequades, continua immediatament l'activitat.

La diapausa és un període d'inactivitat, en el curs del desenvolupament, que es desencadena per canvis hormonals en l'organisme molt abans que comenci una estació desfavorable.

• Supervivència i depredadors ( tres fases)

Moltes espècies de papallones varen haver de desenvolupar una àmplia gamma de sistemes per a protegir-se dels depredadors. Encara que les crisàlides tenen cloves protectores dures, no deixen de ser vulnerables als ocells, ratolins, llangardaixos i altres criatures. Igual que les erugues, moltes crisàlides asseguren la seva protecció confonent-se amb l'entorn, mentre que altres com les verinoses solen ser bastant conspícues i de colors brillants.

• Sistemes de defensa:

De l'eruga

• Sabor repel·lent
• Espines verinoses
• Imitar una fulla, branca o excrement d'un ocell
• Adoptar un aspecte de serp
• Alimentació nocturna
• Olor desagradable emès per un òrgan especial anomenat osmeterium
• Restar immòbil
• Espantar amb una postura agressiva
• Tenir taques laterals que simulen ulls

De la crisàlide:

• Imitar una fulla o branqueta
• Imitar un fruit
• Sabor desagradable
• Taques daurades que espanten
• Espines
• Crear una silueta irregular

De les papallones adultes:

• Estratègia per sorprendre o espantar: volar per escapar és primordial, però també exhibir falsos ulls a les ales pot fer desistir l'agressor. El contrast entre la cara superior i la inferior és una altra estratègia per sorprendre (papallona Morpho ).
• El camuflatge: com imitar les fulles o l'escorça dels arbres.
• Colors advertidors en les espècies verinoses
• Mimetisme: algunes espècies no verinoses mimetitzen a les verinoses per alliberar-se dels depredadors. És a dir, imiten els colors, els dibuixos, les formes o fins i tot el comportament d'altres que estan protegides pel seu verí, mal gust o algun altre mètode.

(Junonia coenia) exemple de falsos ulls

(Gonepteryx Rhamni) exemple de camuflatge

• Conservació (amenaces per l'espècie):

En gran part del món han disminuït els efectius de les papallones d'una forma alarmant, i moltes espècies ja s'han extingit.

Les selves plujoses tropicals, amb la seva enorme diversitat d'animals i plantes són els hàbitats més rics en lepidòpters. La seva destrucció incessant per la creació de conreus amenaça moltes espècies.

L'ús d'insecticides, herbicides i adobs químics és una altra gran amenaça perquè interfereixen en els equilibris naturals.

El col·leccionisme dels lepidòpters s'ha convertit en un anacronisme indesitjable. Avui, quan els efectius són escassos, la captura d'uns pocs exemplars pot ser suficient per acabar amb les espècies. Les papallones han d'estar protegides més que ser col·leccionades.

L'aparició dels parcs de papallones és una iniciativa que pot suplir l'afany del col·leccionisme, així com la fotografia ha substituït la cacera en els safaris. Aquests parcs són un tipus d'hivernacle on crien multitud d'espècies, la majoria tropicals. Allà s'hi poden contemplar i fotografiar les més atractives papallones en el seu ambient natural.

• Vol

El vol és molt important per a les papallones i les arnes ja que, la seva funció principal és despistar els depredadors, buscar aliment (el vol suspès és important per xuclar el nèctar de les flors ) i, per acabar, trobar parella.

El vol és el principal mitjà de locomoció en moltes espècies i està impulsat per les ales anteriors, cosa que les fa imprescindibles, encara que poden volar si els falten trossos, però perden maniobrabilitat.

Per a poder emprendre el vol, els lepidòpters han d'estar calents, entre 25 o 26°C. Necessiten que la temperatura del seu cos sigui suficientment alta, ja que no la poden regular per ells mateixos, depèn de l'entorn. Les papallones prenen el sol estenent les ales, esposant-se al màxim als rajos solars.

En climes càlids fàcilment es poden sobreescalfar i per evitar-ho es queden a l'ombra durant les hores centrals i volen en els moments més freds del dia, com les primeres hores del matí, les últimes de la tarda i el vespre.

Les espècies que viuen en climes freds poden utilitzar el moviment de les ales per escalfar el cos. La calor que generen escalfa el tòrax, la part important per a emprendre el vol, sense donar importància a la temperatura de l'abdomen.

Algunes espècies poden volar a altes velocitats, com l'Ocybadistes walkeri, que pot arribar als 48,4 km/h.

La base dels nostres dissenys

Els nostres dissenys estan basats en quatre papallones, aquí la llista:

• Papallona melitaea cinxia

Taxonomia

Filo:Arthropoda

Subfilo:Hexapoda

Classe:Insecte

Ordre:Lepidòpter

Superfamília:Papilionoidea

Familia:Nymphalidae

Subfamília:Melitaeinae

Tribu:Melitaeini

Gènere:Melitaea

Espècie:M. Cinxia

Nom comú:Donzella del plantatge. Doncella puntejada.

Etimologia

Melitaea:dedicat a Melita, filla de Neró i Doris en la mitologia grega.

cinxia: En llatí, cinxi, perfecte de cingo, rodejat.

Trets físics

Aquesta papallona presenta el feix de les ales de color marró vermellós, amb una àmplia xarxa de nervis i línies negres, que poden ser més o menys gruixudes, i un net fistó blanc a les vores. La cara inferior de les ales del davant és taronja pàl·lid amb alguns dibuixos negres poc marcats, i les vores apicals grogues, travessades per línies i taques negres. En les posteriors, predomina el groc pàl·lid, amb bandes de color taronja i files de taques negres.

Localització

Es distribueix per una àmplia zona de l'Europa continental, faltant tant al nord d'Escandinàvia com al sud d'Espanya (a la Península Ibèrica podem trobar 8 de les 85 espècies del gènere Melitaea). Sol trobar-se en prats de flors, des de les planes fins als 1800 metres a les muntanyes.

L'eruga

L'eruga és negra, amb taques blanques en bandes verticals, curtes espines negres sobre berrugues de color verd oliva, i el cap i les falses potes són de color vermell. S'alimenten agrupades en nius de seda, generalment de plantatge (Plantago major), però també de vellosilla (Hieracium pilosella), card sant (Cnicus benedictus), Centaurea (Centaurea aspera), raïm de gat (Sedum album) i (Veronica officinalis).

• Papallona Papilio Mackii

És una papallona de la família Papilionidae. Es troba a l'Àsia, el Japó, la Xina i Corea del Sud.

Les larves s'alimenten d'amurensis phellodendron, ailanthoides Zanthoxylum, Evòdia meliaefolia, orixá japonica, i phellodendron amurense.

Anatomia i Morfologia 

Els rangs d'envergadura van de 12 a 14 cm. El cos del P. maackii és negre i esquitxat amb algunes escates verdes. Les ales superiors dels mascles són de color negre i esquitxades de moltes escates verdes. La part inferior de les ales són de color marró. Les ales posteriors són de color negre i esquitxat d'escates blaves i porpres i tenen una cua. Hi ha un ull en el costat més proper al cos. La part inferior de les ales posteriors són d'un marró més fosc i folrat amb taques vermelles o ataronjades. Les femelles són més de colors brillants i més vibrants que els mascles.

  

• Papallona de nit (arna)

 

Tot i que el cicle de vida d'una arna és relativament curt, les arnes són capaces de fer un dany significatiu en els teixits emmagatzemats en àtics, soterranis i armaris. Algunes espècies ponen més de 300 ous durant el seu cicle de vida i els seus períodes de desenvolupament són molt ràpids.

 

El terme del cicle de vida d'una arna depèn en gran mesura dels nivells d'humitat. Les habitacions càlides i fosques, amb 75% d'humitat relativa, són els llocs ideals per al desenvolupament de les arnes. La presència dels teixits preferits per les arnes és també primordial. El cicle de vida de l'arna de la roba normalment és de 65 a 90 dies. Algunes espècies d'arnes poden viure durant 30 dies, mentre que en altres espècies els estats immadurs només triguen tres mesos a completar-se.

 

Per naturalesa, la majoria de les arnes són nocturnes. Encara que algunes són inofensives i altres són considerades beneficioses per la seva seda i el seu valor nutricional, en general les arnes i les erugues són plagues molestes. Unes poques, com l'arna El, l'eruga de l'arna Cadira de Muntar i l'arna de la Franela del Sud, són temudes perquè les seves larves poden picar. Especialment en les comunitats agrícoles, algunes poblacions d'arnes i erugues causen danys greus . Les erugues de l' Arna Gitana són conegudes pels danys forestals que han provocat en zones del nord dels Estats Units. Les granges cultivadores de fruites pateixen infestacions de l' Arna de la Poma, mentre que les cols i els cultius de mostassa sovint són destruïts per l'Arna de la Col Algunes larves d'arnes consumeixen cotó, tomàquets i blat de moro. Aquestes larves es coneixen comunament com cucs del cotó, cucs de la fruita del tomàquet i cucs del full del blat de moro. Algunes espècies d'arnes també s'alimenten dels teixits fabricats amb fibres naturals, com la llana i la seda. Existeixen diversitat d'opinions sobre l'efectivitat de certes fustes, com el ginebre i el cedre, per espantar les arnes. Les boles de càmfora que contenen insecticides com el Paradiclorobenceno, són utilitzades comunament a les llars i es consideren una forma eficaç de prevenció. No obstant això, les boles de càmfora poden ser perilloses per als éssers humans i, per tant, els nens i les mascotes se'n de mantenir allunyats. Les boles de càmfora, a més, produeixen una olor desagradable. Els pesticides d'ús comú no es recomanen en tractaments de plagues d'arnes.

Models més semblants el nostre vestit:

• Arna de la franela del sud (molt plomosa)

 

• Arna gitana (les antenes són dues plomes)

 

• Trichophaga tapetzella o Tinea pellionella (les ales del final acaben amb un petit borrissol)

-Papallona Monarca 

(El vestit l'exposarem a l'exposició)

Explicació:

Ou

Una papallona monarca comença la seva vida com un ou enganxat sota la fulla d'una asclèpia. El cuquet (una larva) creix dins de l'ou. Quan està a punt, la larva mastega un buit en l'exterior del seu ou, i s'arrossega pel forat fins que pot entrar al món de fora. Després d'uns minuts, la larva menja per primera vegada les restes del seu ou. Monarques femelles deixen entre un i tres ous en el costat inferior de les fulles asclepias. Aquest procés és repetit fins que la femella ha deixat centenars d'ous.

Larva

Després de menjar el seu ou, la larva comença a menjar fulles asclèpies. Asclèpia és l'única planta que una larva monarca pot menjar. La larva menja i creix, creix i menja. Ella creix tant que no pot cabre en la seva pell vella, gairebé com quan tu creixes tant que no caps en les teves robes velles.

Per poder créixer tant, la larva ha de mudar-se de la seva pell. La pell vella es parteix, exposant la pell nova sota d'ella. La larva s'arrossega per la pell vella, que ja és massa petita. Després d'alliberar-se, la larva sol menjar la seva pell vella abans de menjar més fulles d'asclèpia.

Després de mudar-se de les seves pells, les larves monarques continuen creixent i han de mudar-se quatre vegades més. L'última vegada que es muden és molt diferent que les altres. La larva s'arrossega de la seva asclèpia i busca un lloc apropiat. Algunes larves viatgen més que altres. Quan la larva ha trobat el lloc apropiat, comença a teixir una malla de seda amb un "botó" al centre. Una vegada que l'ha acabat, la larva agafa la seda amb les seves cames, i es penja de cap per avall. La part del davant del seu cos es posa en un revolt de manera "J".

Metamorfosi

Quan ha format el seu "J", la larva es muda per l'última vegada. La pell es parteix per darrere del seu cap i la larva s'arrossega mentre es penja de cap per avall, per desfer-se de la seva pell vella. L'última muda és la més difícil, perquè la larva ha de deixar la seva pell vella i encara ha de penjar del seu "botó". Quan la larva incorpora un ganxo que penetra el "botó" al costat posterior de la larva, ella pot remoure la pell restant.

Quan la pell restant cau, la larva es converteix en pupa. No té ulls ni antenes. No té cames i no es pot moure. Tots els canvis majors en forma de cos, mida i arranjament prenen lloc quan és una pupa. En les papallones monarques, aquesta etapa pot durar una setmana. En acabar, una papallona adulta emergeix de la Chrysalis.

 

Una papallona emergent espera dues o tres hores abans de poder volar. Les ales noves són petites i arrugades, i per això bombeja líquid per les venes de les seves ales per fer-les més grans. Després, la monarca ha d'esperar fins que una mica d'aire pugui reemplaçar una mica del líquid. Fins a aquest punt, la monarca no pot volar i les seves ales es danyen molt fàcilment.

 

Després que les ales s'han endurit, la papallona vola fins a trobar el seu primer menjar. Des d'aquest moment en endavant, la monarca pren tot el seu menjar. La papallona visitarà diversos tipus de flors per trobar el seu menjar en forma de nèctar.

Les monarques adultes no només necessiten nèctar, sinó que també necessiten aigua. 

Les papallones monarques adultes comencen a aparellar-se a la primavera, abans d'arribar al seu destí. Les papallones monarques femelles generalment deixen entre un i tres ous sota de fulles d'asclèpia. Elles fan això fins que han post centenars d'ous. Aquests ous després neixen en forma de larva, es muden fins que són pupes i es converteixen en adults a l'estiu. Després, aquests adults s'aparellen. Les noves femelles ponen ous mentre volen cap al nord. El cicle es repeteix durant tot l'estiu.

Finalment, al setembre, el procés d'aparellament acaba. L'última generació de l'estiu és la que migra fins a les llars d'hivernació.

La història

Les papallones cobreixen el sòl, hi ha tantes que és difícil caminar. Moltes pengen dels arbres i fins i tot dobleguen les branques a causa del seu pes. Milers de variacions de negre i taronja volen pels arbres.

Durant l'estiu, milions de papallones monarques viuen al sud del Canadà i en els Estats Units d'America. Al setembre, les papallones adultes es preparen per a la seva migració. Elles formen grups enormes, iguals als de les aus migratòries. Volen entre 10 i 15 milles al dia, i eventualment arriben a la seva llar d'hivernació, després de volar durant un o dos mesos, depenent de la distància.

No tots els grups migratoris hivernen en el mateix lloc. Papallones que viuen a l'oest de les muntanyes Rocoses volen a la costa central de Califòrnia. Papallones que viuen a l'est de les muntanyes Rocoses volen al sud, a Mèxic.

Encara que els científics coneixien els llocs d'hivernació de Califòrnia, no sabien la ubicació dels llocs d'hibernació a Mèxic. Fred Urquhart, un científic de la Universitat de Toronto, finalment va descobrir a on volaven aquestes papallones. Va enganxar etiquetes petites amb instruccions en les seves ales, descrivint on es podrien tornar les etiquetes. Així va poder rastrejar la ruta de les papallones, utilitzant les etiquetes que gent li va tornar. Eventualment, va rebre etiquetes de les llars d'hivernació.

Cicle de Vida Anual

El viatge cap al Nord

Cada primavera, les primeres monarques arriben als estats del nord i de l'est dels EUA i al sud del Canadà, poc temps després que les primeres asclèpies (cotofluix) apareixen en l'àrea. Aquestes primeres monarques en els llocs de reproducció del nord provenen d'ous posats per femelles, que probablement han passat l'hivern a Mèxic i han volat per trobar els cotons al nord de Mèxic i al sud-est dels EUA (com Texas, Louisiana i Florida), utilitzant els últims recursos d'energia que els han quedat després de passar un llarg hivern. Sovint pensem que les primeres monarques que veiem a finals de primavera pertanyen a "la primera generació" del nou any.

La reproducció de l'estiu

Les monarques de la primera generació s'aparellen, ponen ous i moren. Els seus ous iniciaran novament el cicle, sortint de la closca, creixent i convertint-se en pupes, emergint i, un cop més, vivint vuit setmanes per aparellar-se, deixar ous i morir. Cadascuna de les tres o quatre generacions de l'estiu viuen la mateixa classe de vida.

El Viatge cap al Sud 

Les papallones monarques que emergeixen com a adults a finals de l'estiu no poden romandre en els climes freds de l'hivern. Les monarques no estan adaptades a les baixes temperatures i a la falta d'humitat. Se sotmeten al mateix cicle de vida de les generacions anteriors a elles, fins que són adults. En aquest moment, les seves vides són diferents de les generacions passades. En lloc d'aparellar-se i pondre els ous, posen tota la seva energia per migrar a un clima que pot ajudar-les a sobreviure fins a la primavera. Això els permet romandre amb vida fins a la primavera següent, quan seran capaces de volar al nord i pondre els seus ous. Aquesta migració és la part clau per a l'èxit del cicle de vida anual de les monarques.

Aquestes monarques llueixen exactament igual que les altres monarques. No obstant això, són fisiològicament diferents i emergeixen de la crisàlide en un estat anomenat diapausa reproductiva. La diapausa és bàsicament un període de desenvolupament interromput; aquestes papallones no tenen els seus òrgans sexuals interns (testicles i ovaris) madurs com els tenen les generacions de l'estiu. Una varietat de senyals de la natura es combinen per produir aquesta condició de diapausa, incloent un escurçament en la durada del dia, canvis en la temperatura entre el dia i la nit, i inclusivament l'edat de les plantes de cotó que menjaven les larves! A partir de finals d'agost i continuant a través de setembre i octubre, aquests individus volen al sud fins a 2,000 km fins a la serralada volcànica del centre de Mèxic. Les monarques beuen nèctar i utilitzen els corrents d'aire calent per a planejar en lloc volar, la qual cosa requereix una gran despesa energètica a mesura que avancen.

Hivern a Mèxic 

A Mèxic, les monarques es troben en els vessants sud de les muntanyes i s'agrupen sobre les branques dels arbres oyamel. La temperatura i la humitat els permeten entrar en una letargia (molt similar a la hivernació, però no tan profund com un "son"). D'aquesta manera, poden conservar la seva energia fins que el clima més càlid de primavera torni.

Les monarques que passen l'hivern a les muntanyes del centre de Mèxic són la generació final de cada any. Després de passar diversos mesos a Mèxic (des de principis de novembre fins a març), els dies càlids i la durada del dia més perllongada són els senyals que els diuen que és el moment d'estar actives de nou.

Aquí us adjuntem un vídeo on s'explica perfectament el llarg i increïble viatge que realitzen aquestes papallones.

També hi ha vestits que no fan referència a cap papallona en concret, sinó a totes elles, perquè totes passen per una metamorfosi, com hem explicat abans.

Aquí teniu la llista dels vestits que fan referència a les diferents parts de la transformació que pateix la papallona durant la seva vida:

-vestit ou – vestit negre

-vestit eruga monarca – vestit amb estampat blanc, negre i verd

-vestit crisàlide – vestit blanc/ transparent, amb vol.

Annexes

• Cultures antigues

Les papallones són animals freqüentment associats a manifestacions de caràcter mitològic i religiós de l'espècie humana. Com ja sabem i hem explicat, les erugues es transformen en papallones mitjançant un gran procés de transformació (metamorfosi completa).

En moltes cultures antigues es veuen com a símbol d'inestabilitat a la vida terrenal, ja que consideraven que el viatge d'una anima d'un cos terrenal a un cos diví era un procés tan sorprenent com el de l'eruga que es converteix en una papallona.

Els grecs antics sovint representaven l'ànima humana amb les ales d'una papallona. Hi ha representacions en làpides grecoromanes, en les quals la “ Psyche” (l'ànima) pot aparèixer com una papallona sortint del cos dels morts.

Per al cristianisme, una tomba és l'ànima que, extreta del seu embolcall carnal ascendeix, transformant-se en imatge de resurrecció. La papallona, per ells, és identificada com a l'animal de l'ànima. Algunes cultures la representaven sortint de la boca de difunts, com a símbol del seu últim alè.

• Significat psicològic

És la possibilitat que té l'home de “ renéixer”, de canviar les seves limitacions terrenals i elevar-se mitjançant la seva transformació interior. És un missatge de superació, tot el que et proposis ho pots fer, l'eruga no pot volar però, mitjançant una transformació, es converteix en papallona, i aquesta sí que és capaç de volar.

• Significat en el Feng Shui

És l'energia de l'amor i la llibertat, i és capaç d'atreure companyia a les persones que estan soles. Té la suficient energia per mobilitzar una persona estancada emocionalment.

L'ús de les papallones és en molts aspectes similar a l'ús de les aus com a símbol, ja que tant les aus com les papallones volen lliures; l'home desitjaria volar per poder estar més a prop del cel i així ser més feliç.

El símbol de la papallona és una de les cures més comunes en el Feng Shui pels aspectes sentimentals o de romanticisme. Els enamorats també passen per un moment de transformació, igual que les papallones, per convertir-se en un animal que transmet inspiració i seducció, dues condicions associades a l'amor.

• Significat dels colors

Hi ha diverses supersticions sobre els colors de les papallones, una d'elles és que si una papallona negra es para en algun lloc proper a tu és senyal que algú morirà o que en un període de temps hi haurà mala sort. En el cas que sigui blanca és un senyal de puresa i significa que hi haurà bona sort. Si és castanya pot donar lloc a algun tipus de malaltia en un parent estimat o proper.

• Significat en els somnis

Si és blanca, significa innocència.

Si és groga, significa manca de coneixement.

Si és vermella, significa passió.

Si és de color blau, significa romanticisme.

• Esperança de vida

L'esperança de vida d'una papallona depèn de l'espècie a la qual pertany. Aquests insectes viuen de mitjana dues setmanes o menys. La papallona monarca sol viure fins a sis mesos i hi ha espècies, com la Nymphalis antiopaque que, poden arribar a l'any de vida, el límit per a una papallona.